1a entrada. Jo i les meves llengües

Benvinguts a totes i a tots al meu bloc personal de llengües! Em dic Núria, tinc 21 anys i suposo que la majoria de vosaltres no em coneixeu. Espero que amb les entrades que faci, cada setmana m’aneu coneixent una mica més.

Per començar, sóc nascuda i criada a Vic. Pels que ja ho sabeu (i pels que no també) a Vic hi ha un percentatge molt elevat d’immigració, però tot i així allà seguim parlant el català la majoria de la població. És per això que jo tinc una mica de “problema” amb el tema del castellà… no és que no en sàpiga, ni molt menys. He estat escolaritzada en una escola pública de Vic i allà també ensenyen el castellà, eh? El problema principal el tinc amb l’accent. Bé, de fet si em sentiu parlar català veureu clarament que de Barcelona no sóc. Així que l’expressió escrita i la comprensió oral i escrita en castellà les tinc molt bones, però l’expressió oral… bé, diré que l’he de millorar, però progresso adequadament (això de viure a Barcelona fa que un s’adapti al context). Resumint tot això, la meva llengua materna és el català, i de fet, és la que he estudiat més anys (o més hores, més ben dit). Em penso que la vaig començar a estudiar juntament amb el castellà quan jo tenia 5-6 anys. La meva L2 és el castellà. També puc afegir que ara mateix tinc un nivell B2 de llengua de signes catalana, que ara mateix no sé com catalogar-la, ja que no és una llengua estrangera ni una L2… bé, ja ho solucionaré. La qüestió és que fa 2 anys que l’estic estudiant (aquí a l’universitat). Com a llengües estrangeres considero que tinc un bon nivell d’anglès, tot i que he de dir que on n’he après més no ha estat a l’aula precisament, sinó al carrer mentre estava d’Erasmus, i sé una mica (molt mica) de francès (en vaig estudiar a 4t d’ESO). El tema de l’anglès és delicat. Mai m’ha entusiasmat aquesta llengua, i resulta que la meva germana és filòloga anglesa. I amb mi no hi ha manera. Tot just ara és quan m’esta començant a agradar l’anglès, potser per necessitat? No ho sé. Porto des dels 7 anys estudiant anglès i no he progressat GENS. Els meus intents d’aprendre alemany de moment segueixen en intents fallits, però espero que en un futur pugui vèncer l’intent i convertir-lo en fet. Mentrestant, intento aprendre el rus mode on-line. És una mica complicat, no perquè sigui on-line (que també), sinó perquè és el rus. Alfabet cirílic, complicat. Complicat si tota la teva vida has estudiat i llegit l’alfabet llatí. El tema de l’àrab el deixo de moment aparcat, però potser m’hi poso i tot, el saber no ocupa lugar que diuen.

M’encantaria aprendre àrab, rus, xinès, italià, alemany, etc. i, de fet, crec que no és impossible! Ara deureu estar pensant que sóc una friki de les llengües i que estic delirant… doncs no! Us dic el secret: estic estudiant, paral·lelament amb la carrera, per ser tripulant de cabina de passatger (hostessa de vol, pels que dubteu). Com podeu imaginar, en aquest ofici  (i ens molts d’altres, actualment), com més llengües sàpigues més oportunitats tens de trobar feina, o més ben dit, una bona feina. Així que d’aquí a 10 anys espero haver conegut moltíssima gent de molts llocs diferents i haver après una mica de tots, lingüístic i personalment parlant.

Dit tot això, aquí ve la meva història del cap de setmana, tot una odissea per trobar llibres i llibretes amb textos meus i refrescar-me la memoria. Però en realitat m’ha agradat molt. He rigut moltíssim de les coses que he trobat. Aquí teniu el meu baúl de los recuerdos i llibres de text. He intentat buscar els de primer de tot (de primària, d’ESO, etc.) i de totes les llengües, però em sembla que me no ho he fet gaire bé... 

Baúl de los recuerdos

Llibres de francès

Llibres d'anglès d'ESO

Primer llibre d'anglès

Llibre de llengua catalana d'ESO

Llibre d'ortografia de català de primària

Reforç de llengua castellana d'ESO

Llibre de llengua castellana d'ESO

Dit tot això, aquí ve la meva història del cap de setmana, tot una odissea per trobar llibres i llibretes amb textos meus i refrescar-me la memoria. Però en realitat m’ha agradat molt. He rigut moltíssim de les coses que he trobat. Aquí teniu el meu baúl de los recuerdos i llibres de text. He intentat buscar els de primer de tot (de primària, d’ESO, etc.) i de totes les llengües, però em sembla que me n’he deixat algún. Malauradament, no he pogut trobar les meves primeres lletres, que suposo que deurien ser les que formen el meu nom, però sí que m’han vingut a la ment tooooootes les professores i professors que he tingut de llengua. Els que m’enrecordo són per dos motius: o bé perquè eren súper bons o bé perquè més malament no ho podien fer. Per desgràcia n’hi ha més de la segona opció que de la primera. No m’enrotllaré a explicar-los tots, és que no acabaria mai, i us diré el que m’ha agradat més i el que m’ha agradat menys. Recordo a quart d’ESO que feia llengua catalana amb una professora vaga no, el següent. No fèiem res a classe, però res és RES. I de sobte, un dia es va posar de baixa per estrés. Se la veia estressada a la dona… i a partir d’aquí no vam fer més llengua catalana. Estic parlant del més de desembre, sí, sí, 6 mesos (sense contar els altres 3 que portàvem sense fer res) sense fer llengua catalana. Un desastre per part de l’institut i de la professora. Finalment, va aparèixer a final de curs per dir-nos que havia estat un plaer tenir-nos com a grup. Sense paraules. En fi, sort que almenys la professora de lengua castellana de tercer i quart d’ESO i segon de batxillerat era la millor del món. Una noia jove, amb ganes d’ensenyar però sobretot d’aprendre, que crec que és el més important d’un professor. M’encantava anar a les seves classes i veure-la gaudint a ella fent-les. Tot un plaer. I vaig aprendre molt! Sobretot a fer anàlisis sintàctiques!!

Ja per acabar, crec que per avui ja m’he enrotllat prou (m’agrada molt parlar… em sap greu!) he escollit aquesta asignatura perquè m’agradaria ser professora algún dia, m’agraden moltísism els nens, aprendre d’ells i ensenyar-los tot el que pugui. Fins ara ho he pogut fer però amb el tema esportiu (sóc entrenadora de futbol) i penso que és molt gratificant formar part de la seva formació i veure com t’ho recompensen d’alguna manera o altra. Així doncs, espero que quan acabi aquesta assignatura pugui veure’m capacitada per impartir alguna classe!

Aiiii, moltes gràcies per llegir-me! Una abraçada!

Núria Barniol Pujol